Presentació

Una ciutat invisible

Com qualsevol i com cap altra. Una ciutat que no existeix, construïda a partir de les il·lusions i les pors, dels anhels i les derrotes de tres persones distintes en tres llocs distints. Un lloc imaginari on hem aconseguit alçar l’edifici malgrat la distància. Asfalt, ombres, llum, soroll, pols, gent. Esperança. Totes les ciutats són iguals i diferents a l’hora, un ecosistema fàcilment identificable. Brussel·les, París, València. Un triangle de ciutats. Tres realitats que s’assemblen, a pesar dels matisos que les fan úniques. De la sensació d’estar vivint vides completament diferents però descaradament semblants neix el desig de construir una ciutat comú, invisible, que tot i que no pot xafar-se existeix en la mesura en què nosaltres la fem real. L’hem alçat per mantenir-nos a prop. Per convertir tres llocs distants en un únic refugi on trobar-nos. A la ciutat invisible hi ha un riu on els veïns seuen a esmorzar quan el Sol regala uns graus de més. El metro recorre les seues entranyes i amaga milers d’històries úniques, camuflades en un entorn de rutina. A la superfície, la gent circula sense mirar als ulls els altres vianants. Quan plou tot són paraigües. A l’hora de dinar, els carrers fan olor a menjar. Per les nits, a excés. Una ciutat invisible és tornar a casa després d’haver passat molt de temps, pot ser massa, vivint paral·lelament a una indret que no existeix, per mantenir viva una il·lusió comú en un lloc on només nosaltres hem tingut accés. Ara el compartim amb vosaltres.
Tornem.

bandcamp

Biografia

Tardor es presenta l’any 2011 amb una maqueta homònima de quatre talls de rock alternatiu, sense més pretensió que fer la música que els agrada cantada en la seua llengua materna. Quantre cançons que els serveixen per ser nominats a grup revelació als Premis Ovidi Montllor de la música en valencià. L’any següent, el ‘power trio’ de la ciutat de València fa un pas més enllà amb la publicació de Revolució de l’estat latent (Mésdemil, 2012), el seu primer LP d’estudi. Produït per Pau Paredes (Kostrok, STTL, Flaco Favor), l’àlbum és nominat a millor disc de rock i consolida el jove grup com una proposta refrescant a tenir en compte dintre de l’escena valenciana. Amb Una ciutat invisible (Mésdemil, 2014) Tardor torna a escena amb un component més, amb un disc més conceptual i madur, però sense perdre l’essència que els va destapar com una proposta de present i futur. Després d’uns mesos amb el disc als carrer l’acollida tant del públic com de la crítica ha sigut molt bona, així ho demostra la presencia als festivals més importants de l’escena valenciana per al 2015 i l’aparició a nombrosos mitjans de comunicació a escala nacional. A més a més, recentment han sigut guardonats, per ‘Ontàrio’, amb el premi a millor cançó en Valencià del 2015 que concedeix la diputació de València.

portada chica-grande

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s